Diferències palpables en qualitat i en manteniment
Comprar una peça de roba no hauria de ser tan sols qüestió de moda i de gust. La classe de teixit utilitzat per a la seva confecció en determinarà la qualitat, durada i les condicions de conservació.

Les fibres són filaments que componen els fils i teixits. Es divideixen en dos grans grups, les naturals o les artificials. El primer grup està constituït per fibres en estat natural que no exigeixen més que una lleugera adequació per a ser filades i utilitzades com a matèria tèxtil. El segon grup el formen fibres que no hi ha en la naturalesa, fabricades mitjançant un artifici industrial.

Fibres naturals de procedència animal

La seda
Brillant, fina, suau, llisa i cruixent, la seda no crema, és elàstica, reté l'aigua, s'arruga bastant i no és atacada pels insectes. La seda és considerada la reina de les fibres naturals de procedència animal, privilegi que li atorga l'antiguitat del seu ús i el misteri i la llegenda que ha envoltat durant segles el cuc de morera que la produeïx. S'ha de rentar a mà, amb aigua freda, sense fregar ni retorçar, i per això no convé que les peces de seda s'embrutin molt, a fi de netejar-les sempre amb un rentat lleuger. Per a mantenir-la viva s'ha d'evitar l'ús de lleixiu i s'ha de planxar amb molta cura. Es pot netejar en sec amb qualsevol dissolvent, però amb precaució.

La llana
Ha estat utilitzada en la vestimenta humana des del Neolític per a elaborar pràcticament tot tipus de peces de roba. La major part de les ovelles productores d'Europa, Austràlia i Amèrica procedeixen de l'ovella merina espanyola, portada a la Península pels àrabs a començaments del segle XIV. La llana reté l'aigua, per això li costa molt assecar-se; és un bon aïllant tèrmic, ja que guarda entorn de la pell la calor que el cos produeix i proporciona una sensació càlida. Les peces confeccionades amb llana són especialment valorades i utilitzades per muntanyencs, ja que atrauen la humitat i alhora la retenen, i el cos es manté sec i fresc. La llana no s'inflama ni es fon i, per tant, no s'enganxa a la pell en cas d'incendi. És elàstica, no es deforma i s'arruga poc, ja que té gran poder de recuperació. Resisteix els àcids però no els lleixius, fins i tot diluïts. Pot arnar-se, engrogueix amb el sol i no emmagatzema electricitat estàtica. Cap altre teixit es conserva en excel·lents condicions durant tant de temps, encara que depèn, és clar, de la seva puresa. El 7% dels teixits estan confeccionats amb aquest material tèxtil. La llana ha de rentar-se en aigua tèbia, amb precaució i utilitzant sabó neutre, però sense fregar ni retorçar. A ser possible, les peces de llana s'han d'assecar en horitzontal. Pot netejar-se en sec i planxar-se a baixa temperatura i amb un drap humit davall per tal d'evitar brillantors. Només les peces que així ho indiquen poden rentar-se a màquina.

El pèl d'animals
En la composició química quasi no es diferencien els pèls de les llanes, però no així en la seva estructura física. La llana és arrissada, el pèl llis; a l'animal, la llana forma vellons o pilotes de fibres, el pèl, en canvi, cau solt.

• Alpaca: L'alpaca és un animal que viu a Sud-amèrica, sobretot a la regió andina, i resulta difícil adaptar-la a altres regions. És de color uniforme, gairebé sempre blanc, encara que també n'hi ha de color de xocolata, però mai negres. El seu teixit resulta suau al tacte i brillant a la vista. L'ús d'alpaca ha estat tradicional en la confecció de vestits d'home.
• Angora: pèl llarg, molt fi i suau del conill originari d'Angora (regió turca). S'utilitza preferentment per a elaborar suèters i peces exteriors de punt. Es barreja amb cotó o amb fibres sintètiques.
• Caixmir: Prové de la cabra de Caixmir (regió asiàtica dividida entre l'Índia i Paquistà), encara que actualment es cria també en altres països fronterers. s'ha usat tradicionalment en la confecció dels famosos xals que encara conserven aquest nom. A Occident, aquest pèl es ven a un preu molt elevat, i per això generalment es teixeix barrejat amb altres fibres. Una peça 100% caixmir es considera un gran luxe.
• Camell: Pèl fi, suau i llis, molt apreciat per a la fabricació de teixits lleugers i impermeables. Van ser famosos els abrics, en el seu color natural. Les mantes de llit elaborades amb pèl de camell resulten molt lleugeres. Per a rentar i conservar correctament les peces elaborades amb el pèl dels animals esmentats s'han de seguir les mateixes instruccions que amb la llana.

Fibres naturals de procedència vegetal

El cotó
Representa el 39% del consum total de fibres tèxtils. El seu nom és de procedència àrab, a causa que, amb tota probabilitat, va ser originari de l'Orient Pròxim i de la Vall del Nil. El cotó reté gran quantitat d'aigua, és fresc i el seu ús resulta confortable. Es tenyeix amb facilitat, amb la qual cosa no es produeix el fenomen de descàrrega en el procés de tintura. No té estabilitat davant de la conservació de la forma i s'ha de conferir mitjançant tractaments mecànics o químics. S'arruga, encara que hi ha tractaments químics per a evitar-ho. És més econòmic que les fibres animals. Quan crema, fa olor de paper cremat. Resisteix malament els àcids i bé els lleixius. El cotó ofereix molts avantatges per a la seva conservació. És molt resistent als rentats, es pot fregar, escórrer i planxar fàcilment, encara que es recomana que el teixit estigui humit abans de planxar-lo. Pot netejar-se en sec.

El lli
Fou una de les primeres fibres que l'home va utilitzar, fins i tot abans que la llana. En l'actualitat el lli té una gran acceptació en la confecció de peces fresques per a l'estiu. Depenent de l'ordit (tècnica de la filada), pot fabricar-se un teixit tan fi com la batista o un altre de tan bast com la lona. Pel seu grau d'absorció d'aigua, és un teixit molt fresc. La superfície de la fibra, molt llisa, permet que el teixit sigui suau al tacte. Per la seva afinitat als colorants, el teixit de lli és molt apropiat per a l'estampació i esta mateixa consistència hi permet de realitzar qualsevol tipus de brodat. Les característiques de conservació són idèntiques a les del cotó.

De procedència mineral

Destaca l'asbests, un silici que es presenta en filaments tan fins que es poden teixir i són resistents al foc.

Fibres no naturals

Les fibres artificials, manufacturades mitjançant polímers naturals de cel·lulosa, proteïna i altres matèries primeres provenen de la transformació química de productes naturals. Representen el 49% del consum total de les fibres tèxtils.

El niló
Va ser la primera fibra sintètica que va aparèixer al mercat. Brillant o mat, és sensible a la calor i d'alta elasticitat. Posseeix un índex d'absorció d'aigua baixíssim i és poc resistent als àcids i als rajos ultraviolats. Es barreja amb les fibres naturals, de manera que a estes s’afegeix fins un 20% de niló per a abaratir el teixit i millorar-ne la resistència. El niló aguanta bé els rentats encara que s'ha de planxar amb molta precaució. Si és de color blanc admet el lleixiu. Es pot netejar en sec.

La viscosa
Inventada a començaments del segle XX, la matèria primera amb què s'elabora és polpa de fusta o borrissol de cotó, que es dissol en lleixiu de sosa i de la qual s'obtenen les fibres tèxtils. És similar al cotó, però d'inferior qualitat. Té gran poder d'absorció d'aigua. Sensible als àcids i poc resistent a la humitat, el seu color és poc sòlid. Es recomana netejar en sec i planxar sota un drap humit amb molta precaució.

El poliester
Quan aquest producte va aparèixer al mercat, va acaparar la confecció de camises per a home i bruses per a dona, així com la de llençols, perquè aquest teixit no requereix planxar-se. És brillant o mat, de tacte càlid i menys transparent que el niló, i permet tenyir-se en el color que es desitgi. En cremar desprèn fum negre. És molt elàstic i resistent a la ruptura, a l'abrasió, als insectes i als fongs. Reté poc l'aigua, i atesa la seva escassa absorció, fermenta la suor, per la quals cosa resulta inapropiat en climes humits. Es renta en fred, encara que també pot netejar-se en sec, però sense amoníac. Les peces blanques admeten lleixiu. Ofereix bona resistència a la calor seca, però no a la humitat.

Els vinils
Tan elàstics com el cotó, tenen la major taxa d'absorció d'aigua de les fibres sintètiques. Cremen formant bombolles, sense fondre's. Bona resistència a la ruptura i a l'abrasió. Estables davant àcids i àlcalis, i resistents a la llum i a la intempèrie. Poden rentar i planxar-se a temperatura moderada. Admeten l'ús de lleixiu i la neteja en sec amb precaució.

L'etiqueta
Les normes internacionals de la indústria exigeixen etiquetar cada peça fabricada indicant la naturalesa i composició del teixit, així com les instruccions elementals de tractament i conservació. A continuació es relacionen els símbols que d'acord a estes normes acompanyen cada peça, i s'explica el significat de cada un dels símbols. Estos signes, els utilitzen els fabricants de confecció de tot el món per referir-se a les operacions de rentat, aplicacions de lleixiu, planxat, rentat en sec i assecat de les peces.