Barcelona apareix sovint, en els personatges narratius estrangers, com a part del seu itinerari existencial. En un moment determinat, es converteix per a ells en una cruïlla de camins. El personatge arriba a la ciutat per causes i raons diverses, però la visita no serà com la d'una altra ciutat qualsevol. El personatge està de pas, no eternitzarà la seva estada. Amb tot, durant el temps que visqui a Barcelona es produirà una decisió, un fet, una elecció que determinarà el futur del personatge, el seu destí personal. El valor de Barcelona i la ciutat mateixa seran transcendentals per a la història personal d'aquests personatges narratius.

Don Quijote de la Mancha, en la seva estada a Barcelona, perd la seva última batalla en l'escenari de les platges de Barcelona, i derrotat, haurà de tornar a la seva terra i abandonar l'exercici de la cavalleria.

Així, Paul Bénard, el personatge d'Avez-vous vu dans Barcelone? de René Bizet ha d'elegir entre tornar a l'ordre matrimonial o continuar la seva vida aventurera i solitària. Fugint de París marxa a Sud-amèrica. Cinc anys després torna a Europa, desembarca a Barcelona i troba un amic que avisa la seva esposa perquè vagi a buscar-lo. Bénard espera la seva arribada a l'estació de França; ella arriba, avança cap a ell sense veu­re'l. Una sola paraula de Bénard significaria el retrobament i el retorn a la vida anterior. Però no la pronuncia i ella passa de llarg. Bénard dei­xa Barcelona i reprèn la seva vida aventurera.

El personatge de La bandera, de Pierre Mac Orlan, fugint d'un assassinat comès a França, s'instal·la a Barcelona. Després d'intentar adaptar-se a la ciutat i davant la creixent situació con­flictiva que ell viu -tan econòmica com social­ment una determinació que canviarà la seva vida i la seva sort. Per intentar sobreviure econòmicament s'allista a Barcelona a la legió espanyola. Amb aquesta elecció, sense saber-ho, escull el camí cap a la seva mort.

Maxwell Jones, el personatge de la narració Una nit a Barcelona de William Irish, és un saxo­fonista de jazz fugit dels Estats Units. És un home de color que està acusat d'un assassinat que no ha comès. Totes les proves l'impliquen. Vol refer la seva vida a Barcelona però un policia americà el descobreix casualment. Maswell Jones pacta amb el policia. Des d'una situació de desavantatge jugarà una partida de daus. Si guanya, el policia li atorgarà vint-i-quatre hores de llibertat per tornar a pujar a l'escenari i gaudir de l'èxit i la música. Juga a daus amb l'atzar i guanya. Té vint-i-quatre hores més però en aquest temps es troba implicat en un altre afer de sang del qual tampoc no és culpable. Quan ha d'escollir entre quedar-se o marxar pre­fereix la justícia espanyola a l'americana perquè«hi ha més justícia per a un negre a l'Espanya de Franco que als Estats Units». Maxwell Jones salva la seva vida perquè en una jugada de daus guanya i amb aquest resultat el seu destí no el porta a morir en una presó americana.

De la llarga novel·la d'Henry-François Rey, Les pianos mécaniques -traduïda al castellà com Los organillos-, Barcelona ocupa tan sols un capítol. Però és en aquest capítol que es decideix el futur de la relació entre Jenny i Vincent. Jenny regenta i és propietària del bar L'Estrella, centre de la vida social i nocturna de Cadaqués. Vincent, home vinculat al món de l'art i que pretén descansar i recuperar-se d'una crisi anterior a París, arriba a Cadaqués. La novel·la, entre altres trames, narra la relació d'ambdós. Quan decideixen passar uns dies a Barcelona, l'experiència els enfrontarà amb la realitat de cada un i això representarà l'inici de la separació. En un primer moment, Cadaqués significa l'aproximació i el descobriment de l'altre. Barcelona el coneixement. Després Cadaqués serà la ruptura i la separació. Cadaqués, a l'estiu, és el dia, la llum i el món exterior. Al contrari, Barcelona serà la nit i el món interior. El futur i el destí de la parella es decideix a Barcelona. La realitat urbana de Barcelo­na és menys idíl.lica que la de Cadaqués. A Barcelona s'ensorren les màscares que cada un d'ells porta.

Alexandre, el personatge d'Une balle perdue, de Joseph Kessel, també mor. Une balle perdue és una narració sobre els fets de l'octubre de 1934. Alexandre és un jove cirabotes anarquista que es veu implicat en els fets com a conseqüèn­cia d'un acte d'amistat amb Vicenç. Després del fracàs de la revolta es converteix en un dels franctiradors que al llarg de la nit desafiaren l'e­xèrcit. Amb la seva decisió desesperada, que Alexandre pren per salvar l'honor de tots els que han combatut, sap que signa la seva sentència de mort. Però ho fa perquè calia que algú ho fes. El personatge de Kessel, contràriament al que suc­ceeix en tots els altres escriptors estrangers que hem vist, és català. Probablement el mateix caràcter del tema -una revolta nacionalista­ obliga l'autor. De tota manera cal consignar que és l'excepció. Alexandre està arrelat a la història de la ciutat. Ho està tant que si no hagués viscut els fets de l'octubre de 1934 com els va viure no hauria mort.

El marge, d'André Pieyre de Mandiargues el personatge, Segismond, vol controlar el seu destí i acaba, com els altres, sent-ne víctima.
Segismond, que ha vingut per qüestions de feina a passar uns dies a Barcelona i vol aprofitar­los per descobrir i conèixer la ciutat -els itineraris per la ciutat de la novel·la de Pieyre de Mandiargues són extremadament precisos-, rep una carta de la família. La carta mig doblegada, per­met llegir la notícia de la mort de la seva esposa, però Segismond no vol que aquesta notícia l'influeixi, que interfereixi en la seva decisió de deambular per la ciutat. Segismond vol elegir la circumstància en què haurà d'assumir la notícia i el fet. De moment ignora la carta i deixa en suspens l'efecte d'una notícia que no ha arribat a llegir del tot. Segismond deté el seu destí. Al cap de tres dies decideix que ha arribat l'hora d'en­frontar-s'hi. Obre la carta, llegeix la notícia i s'assabenta que la seva esposa s'ha suïcidat per­què no ha pogut evitar que el seu fill s'ofegués. L'efecte de la notícia és fulminant. Ha volgut controlar el temps i el destí però quan la realitat segueix el seu curs destrueix el personatge i Segismond, seguint el camí de la seva esposa, també se suïcida en un final semivelat.

De “La mirada estrangera” Àlex Broch, Barcelona en la literatura. 1985. Ajuntament de Barcelona.