Le Palace, de Claude Simon:

Es  passa de l'esperança a la constatació dels límits d'una possibilitat. A l'espai d'un somni i d'una utopia no realitzats. Claude Simon narra els fets del maig de 1937 i els conflictes i les lluites entre anarquistes, d'alguna manera preàmbul i avís que aquests conflictes a la reraguarda seran un problema que obstaculitzarà la lluita al front. La novel·la de Simon, escrita segons els cànons estètics del noveau roman, mostra aquesta desesperança. La plaça Catalunya, la Rambla i el port són els escenaris més ben identificats en la novel·la. Hi ha una temporalitat concreta i un temps històric definit, però viscuts per algú que arriba de fora i que projecta els propis desigs i les pròpies esperances. El personatge narratiu viu la guerra, la descriu, però no està subjecte a totes les seves conseqüències. Arribat el moment, viu la frustració però se'n va. El destí de la ciutat no arrossega el seu propi destí. Tornarà al seu país per refer la seva vida.

Homenatge a Catalunya, de George Orwell:

El text d'Orwell és autobiogràfic. Orwell, que arriba com a voluntari per lluitar contra el feixisme, és una víctima real de l'enfrontament entre anarquistes i poumistes contra comunistes. La Barcelona d'Orwell viu, doncs, diferents etapes però també passa de l'exaltació inicial quan «en aparença era una ciutat on les classes riques havien deixat d'existir» a la ciutat embolicada amb les lluites interiors derivades del maig del 37. Per la seva proximitat al POUM, ell també fou perseguit i acusat de quintacolumnista. Orwell, que havia vingut a lluitar contra el feixisme, acaba sent perseguit i acusat de feixista i per això haurà de fugir de la ciutat.