En les novel·les "El dia que va morir Marilyn", de Terenci Moix (1969) i en "El temps de les cireres" de Montserrat Roig (1977), l'ambient ciutadà implica el desarrelament d'una societat mediocre i un aire reprimit que troba els seu punt àlgit en el sexe. Abunden les referències a la manca d'estímuls i a les dificultats per fer l'amor.

Les dificultats per al gaudi físic i sentimental posen de manifest una Barcelona on ser feliç resulta ben difícil.

Els protagonistes d'aquestes nove·les representen un estadi d'emancipació generacional en afirmar la bisexualitat (Moix) i l'alliberament feminista (Roig).