Les respostes als canvis ambientals

Els organismes reaccionen als canvis ambientals, i si els canvis són freqüents, la resposta adquireix caràcter adaptatiu en virtut de la selecció natural. Les respostes es manifesten mitjançant comportaments rítmics.

Si la vida dels organismes és curta, els canvis imposats per l’ambient es manifesten en forma de fluctuacions en les poblacions d’organismes.

Si la vida és llarga, en produeixen canvis en l’activitat relacionats amb l’alimentació, la reproducció i la localització: es parla llavors de ritmes, que es manifesten amb certes regularitats:

• Ritmes diaris: Migració vertical del plàncton.
• Ritmes de marea: Afecten a les algues i animals del litoral.
• Ritmes mensuals: Provoquen en algunes espècies la sincronització dels períodes de reproducció.
• Ritmes anuals: Es manifesten en forma de migracions o de suspensió periòdica de l’activitat. Estan condicionades als canvis estacionals en les latituds temperades i altes (variació de la temperatura i la precipitació que condicionen l’alimentació i la reproducció dels animals).

Migracions animals:

Normalment en les espècies migratòries els individus canvien de lloc de manera reiterada i cíclica un cop a l’any.
Passen a formar part de manera alternativa de 2 ecosistemes, i els moviments es donen entre un àrea de cria i un àrea d’hivernada.

La migració no és només una reacció de fugida quan les condicions es tornen desfavorables, sinó que és una anticipació als esdeveniments, de manera que permet aprofitar determinats ecosistemes en uns moments de màxima activitat i producció, assegurant unes condicions òptimes per a la reproducció.

Així, els ecosistemes d’hivernada solen ser ecosistemes estables, amb molta competència i pressió depredadora, a diferència dels ecosistemes on té lloc la reproducció, més inestables i productius. Les facilitats de multiplicació en les àrees de cria permeten compensar la mortalitat associada als viatges.

Les aus són els animals que recorren distàncies més llargues, i segueixen determinades rutes predilectes (ex. Línies de costa i estrets marins que comuniquen continents). En alguns casos els recorreguts són continuats aprofitant les corrents ascendents (rapinyaires i cigonyes), mentre que d’altres fan etapes per a alimentar-se, seguint sovint els ecosistemes d’aiguamolls al llarg del litoral.

Alguns mamífers emigren com les aus (rens, caribús, ratapenats), encara que distàncies més curtes (entre la sabana i la selva molts herbívors africans en les èpoques de sequera i pluges).

També en el món dels insectes es troben espècies migradores (papallones, llagostes).

Les balenes crien en els mars tropicals i aprofiten l’estiu austral , en les convergències antàrtiques riques en aliment, per alimentar-se abundosament.

Els peixos migradors també es reprodueixen en ecosistemes poc madurs, en moments de gran producció:

• Les anguiles crien en sistemes planctònics marins, mentre que seva etapa de vida adulta transcorre en ecosistemes més madurs, en el curs inferior dels rius.
• Els salmons crien en els rierols de muntanya i viuen en els fons marins propers a la costa.