Ecoturisme
| Del turisme de masses a l'ecoturisme
El viatge lúdic pren forma a finals del segle XIX entre la gent rica d’Europa, que es desplaçava a les muntanyes o a les costes per a “descansar”, “prendre aigües” o “respirar aire pur” lluny de les ciutats industrials que començaven a patir els efectes de la contaminació. El viatge turístic es desenvolupa a partir de la segona meitat del segle XX, en què es generalitza la urbanització del litoral, de les muntanyes, de les illes, ... per tal de construir complexos turístics vacacionals. Els Tour-Operators omplen d’avions i autocars els cels i les
carreteres, i quasi tot es transforma i s’adapta a la nova indústria
turística: Els turistes són així hordes que arriben a un indret, fotografien el monument indicat pel guia com de màxim interès, i seguidament tornen a posar-se en marxa cap a un altra lloc a fer més fotos, comprar souvenirs o a menjar desaforadament ... I les ciutats vacacionals acaben tenint el mateix aspecte per tot arreu, predominant el seu caràcter impersonal, l’agressivitat amb que han transformat l’entorn natural i la vida tradicional, i el poc benefici que acaben rebent els pobladors de lloc, que veuen com els diners i els productes volen sense que se’n beneficiï la població local. Les conseqüències d’aquest tipus de turisme són la destrucció continuada de paisatges i la transformació de formes de vida tradicionals, que passen en alguns casos a convertir-se en mendicitat encoberta en alguns països del tercer món. Davant d’aquest panorama sorgeix el turisme alternatiu, noves formes de viatjar amb sensibilitat, seguint codis ètics (veure activitat so303), intentant comprendre els paisatges pels que es viatja, les cultures que es visiten, gaudint de la natura sense destruir-la, conservant la fauna, preservant els paisatges, beneficiant econòmicament a la població local,...
|
|
—1. És realment l'ecoturisme una cosa específica, o és senzillament el nom que rep el turisme de sempre quan es practica en llocs on encara n'hi ha poc? Feu una comparació que clarifiqui aquest dubte. —2. Quines activitats turístiques es poden considerar insostenibles i quines caldria potenciar des d'un punt de vista ambiental i cultural? —3. Moltes vegades es dona la paradoxa que la protecció ambiental d'un indret de gran valor atrau un nombre creixent de turistes, que posen en perill el fràgil equilibri ecològic al superar-se la capacitat de càrrega ambiental. Es compatible el turisme amb la conservació de la natura? Com cal actuar en casos com el descrit? —4. El turisme rural es veu actualment com una activitat que cal potenciar per tal d'afavorir el desenvolupament econòmic de zones agrícoles que s'anaven despoblant i abandonant. En què consisteix l'anomenat "Turisme Rural"? Redacteu un text defensant els avantatges que el turisme rural comporta en la conservació del paisatge i en la preservació de la natura. —5. Es poden considerar totes les activitats turístiques que es practiquen actualment en la natura com a "ecoturisme"? Inicieu un debat. —6. Feu un resum de les principals idees sorgides en el debat. |
