mu301

La música i els pobles del món

La música és una de les manifestacions socials i culturals que més identifiquen els diferents pobles del món.

La melodia i el ritme són elements comuns a la música de tots els països del món. Moltes cultures no utilitzen la polifonia i basen la música en l’ornamentació i variació de la melodia.

El ritme també presenta una gran diversitat i riquesa. Hi ha zones, com en algunes cultures africanes, on és la principal protagonista de la música i de la creació musical individual o col·lectiva.

Les danses també són el reflex de la personalitat de cada país. La dansa ens permet acostar-nos al caràcter de cada cultura per mitjà d’un idioma comú: el llenguatge corporal.

Encara que desconeguem la llengua som capaços de comprendre el significat del ball almenys en els seus aspectes més bàsics. A més la dansa és una de les vies de difusió i creació musical més importants del folklore de tots els països. Moltes cançons i danses tenen un origen comú.

Així mateix, totes les cultures del món han desenvolupat una gran diversitat d’instruments musicals adaptats a les necessitats expressives del seu folklore partint de les possibilitats del seu entorn.

Els primers instruments de percussió que van aparèixer, per exemple, no eren altra cosa que troncs, pedres o closques d’animals. Així mateix, instruments de vent com la flauta tenen l’origen en una simple canya foradada.

La investigació ha anat perfeccionant i unificant la majoria d’instruments fins arribar a la classificació que en fem actualment. Però encara queden molts instruments de música popular que conserven part de les seves característiques originals. La gralla en seria un bon exemple.

Per altra banda, a cada país trobem una gran quantitat de compositors, alguns de reconegut prestigi internacional i d’altres amb un àmbit d’actuació de caire local, que han contribuït en gran manera a reflectir més enllà de les seves fronteres la cultura i el folklore musical de la seva terra.

Al mateix temps a tot arreu hi ha sales de concerts, òperes, teatres i palaus de la música on poder anar a gaudir de la música, i que cal conèixer abans de planejar una visita al apis desitjat.

Com podem observar, cada país compta amb cançons tradicionals, danses i instruments musicals propis arrelats en les seves tradicions, compositors, teatres i sales de concerts. Segurament el país que has triat té també una producció musical típica de la seva cultura.

Ara hauràs de buscar informació al respecte, i adequant-te a les característiques del país, fer les següents activitats que a continuació et plantegem.

Qüestions:

—1. Busqueu el significat dels següents conceptes que poden ajudar-vos a entendre millor la resta d’activitats:

Monòdia, polifonia, melodia, tonalitat, compàs, forma musical, dansa, ball, coreografia, aeròfon, cordòfon, idiòfon, membranòfon, música culta i folklore.

—2. Busqueu una partitura d’una peça o cançó típica del país que heu escollit i feu un esquema amb la informació següent:

a) Dades bàsiques: Títol, autor i data de composició.
b) Melodia: Digueu quin és l’àmbit, la tonalitat, l’armadura, l’estructura (ABAB, ABA...), la forma i com és la línia melòdica (conjunta, per salts o mixta )
c) Ritme: Digueu quin és el compàs, les figures usades (rodones, blanques, negres, corxeres, semicorxeres, silencis, etc.)
d) Tempo: Adàgio (lent); Andante (normal); Allegro (ràpid); Presto (molt ràpid)
e) Text. Digueu l’idioma en que està, fes la traducció i copia-la.
f) Instrumentació. Quina formació instrumental o vocal l’interpreta.
g) Origen i finalitat de la peça. Digueu quina mena d’obra és (una dansa, una cançó infantil, un himne...).
h) Enregistrament. Si és possible podeu portar un enregistrament de la peça o cançó, o fer-la vosaltres amb els instruments dels que disposeu.

—3. Busqueu informació sobre balls i danses típiques del país que heu escollit i recolliu les dades següents:

a) El vestuari típic.
b) Els instruments folklòrics que acompanyin la dansa i si rep algun nom concret aqueixa formació.

—4. Busqueu informació sobre algun instrument musical típic del país que heu escollit. Un cop triat l’instrument recolliu en un esquema el màxim d’informació sobre els aspectes següents.

a) Dades bàsiques. Nom de l’instrument (si pot ser en la llengua del país), i la seva família (idiòfon, cordòfon, aeròfon...).
b) Característiques de l’instrument. Parts que el formen, nom que reben i material amb que està construït (busca una fotografia o un dibuix i senyala les parts).
c) Característiques del so que produeix. Timbre (suau, estrident...), nivell sonor (fort, fluix...), tessitura (àmbit de notes que pot tocar) i tipus d’obres musicals per a les que està especialment indicat (música a l’aire lliure, acompanyament de danses...).

—5. Busqueu informació sobre algun local del país escollit especialment pensat per a escoltar música (sala de concerts, teatre d’òpera, auditori...) i responeu les qüestions següents.

a) Nom del local.
b) Població on està situat i adreça.
c) Any o època de construcció.
d) Programació (tipus de música que s’hi interpreta normalment).
e) Busca una fotografia, si pot ser, de l’interior i de l’exterior.

—6. Busqueu informació sobre els compositors del país escollit, i ompliu el següent esquema amb les dades d’un dels més coneguts.

a) Nom i cognoms.
b) Lloc i data de naixement i de la mort (si escau).
c) Petit resum de la seva biografia.(aporteu fotografia o retrat del compositor)
d) Obres més importants i data de composició.

—7. Extraieu conclusions de la vostra recerca.

Podeu comentar aspectes com: tradició musical del país, música primitiva o evolucionada, riquesa folklòrica, semblança o diferències amb la nostra música, formacions instrumentals característiques del país, dificultat per trobar material, valoració personal de tots els aspectes musicals del país ...

Activitat elaborada pel Departament de Música de l'IES Baix Penedès del Vendrell