Fa molts segles que el Tibet exerceix una fascinació irresistible sobre els viatgers occidentals.

El Tibet ocupa una meseta elevada i freda en el cor d’Àsia, i el paisatge que domina són els espais il·limitats i buits exposats al vent i al fred. Es pot caminar durant mesos sense trobar persones ni animals. És un espai pur de bellesa abstracta amb un centre místic a la ciutat de Lhasa.

Es coneixen cròniques de viatges al Tibet des del segle XIII. Viatjar al Tibet ha resultat durant molt temps un avançament clandestí i ple de penúries (fam, fred, bandits, paràsits) en direcció a Lhasa per acabar amb la detenció i el retorn obligat abans de l’arribada. Així el Tíbet sembla amagar un misteri central que es situa en la ciutat “prohibida”.

I pels viatgers que han arribat ha resultat sovint una ciutat penosa, vulgar, bruta i plena de captaires.

Entre els molts viatgers que han narrat el seu viatge al Tibet destaca Heinrich Harrer, escalador del Eiger, que va ser reclòs en un camp de concentració durant la segona guerra mundial i va fugir cap el Tibet, accedint a Lhasa després de recórrer 2100 Km i passar per 50 colls de més de 5000m al llarg de 2 anys.

El mite del Tibet existeix gràcies als viatgers occidentals, que han buscat el centre místic de Lhasa amb la idea espiritual d’estar complint una missió (apostòlica, personal, científica, diplomàtica,...). És un viatge penós i la terra brinda poques satisfaccions materials, però afavoreix la mirada interna.

El Tibet inspira somnis, però és una terra inhòspita on les il·lusions acaben per esvair-se.

En certa manera és un contrapunt a occident: en mig de la més absoluta pobresa material viuen persones felices que tendeixen a apartar la ment de les il·lusions de l’existència per a aprofundir en els infinits espais espirituals interiors.

Dues serralades aïllen i protegeixen el Tibet i dues obres religioses el situen espiritualment per sobre del món contingent. En mig es troba el Tibet, en un espai buit geogràfic i mental. Es deambula pel Tibet amb l'esperança poques vegades acomplida d'arribar al "centre".

A partir d'un article d'Integral, nº 101