En el segle XIX els principals problemes urbans de les grans ciutats giraven al voltant de la manca de higiene, l’excés d’amuntegament, les dificultats de moviment pels carrers estrets i el deteriorament de nombrosos habitatges ocupats per les classes més desfavorides.

Els fluxos residuals que van aparèixer amb la industrialització, i més tard l’aparició de l’automòbil, van marcar les tendències de la planificació urbanística moderna del creixement de les noves ciutats.

Les tendències urbanitzadores al llarg del segle XX van oscil·lar entre la compactació fins a extrems d'amuntegament insostenible dels antics centres urbans, fins a la difusió sobre tot el territori, sense normatives d'ordenació de l'espai, d'un continuum de cases i xalets que buscaven una ciutat jardí més tranquil·la i allunyada del centre urbà.

I mentre els centres urbans es van anar compactant més i més, la ciutat-jardí fonamentada en l’especialització funcional va originar una edificació dispersa, difuminada per tot el territori, que ocupa grans extensions, que condiciona contínuament noves vies de comunicació i nous estils de vida.

El resultat de l’expansió d’aquest segon model ha estat la difuminació de les fronteres de la ciutat, el creixement de grans aglomerats suburbans i rururbans, la invasió de camps agrícoles i boscos, el desenvolupament de grans eixos de comunicació que han fragmentat el territori i la imposició d’un nou estil de vida basat en una gran dependència de l’automòbil privat (que es fa imprescindible per a accedir a totes les unitats urbanitzades del territori) i la mobilitat (les noves ciutats funcionals es basen en la zonificació i la separació de les diferents activitats: habitar, comerciar, treballar, distreure’s), creant una ciutat fragmentada socialment i administrativament.

Efectes de la urbanització difusa sobre el territori:

• Disminució de la densitat urbana.
• Extensió i homogeneització de l’ocupació, dels equipaments, de les infraestructures i dels serveis.
• Especialització funcional i segregació social.
• Sortida de les rendes mitjanes del centre urbà: segregació dels habitatges i barris per renda, edats o composició ètnica.
• Estar connectats globalment i desconnectats localment.
• Fragmentació dels espais urbans en gran nombre de nivells i unitats administratives
• Competència per a aconseguir empreses dins la nova fragmentació administrativa pot provocar actuacions que no tinguin repercussions en favor de la comunitat.
• Alt consum de sòl.
• Alta mobilitat i dependència de l’automòbil.
• Costos elevats del manteniment de les xarxes, les prestacions i els serveis.
• Dèficits d’eficiència en una administració cada cop més complexa.
  

Qüestions:

—1. Caracteritzeu i valoreu el model urbanístic seguit per les grans ciutats del país que heu escollit per al vostre viatge. Quin és l'estil de vida dels seus habitants en relació a l'ús del territori?

—2. Establiu una comparació, des del punt de vista urbanístic i de l'estil de vida, entre aquestes ciutats i la ciutat que vau estudiar en el crèdit de síntesi de 2n d'ESO.

—3. Expliqueu els problemes de mobilitat associats al model urbanístic que heu descrit. Quines solucions han adoptat en relació als problemes de mobilitat?