Comparar la qualitat de vida de diferents països

El concepte de qualitat de vida

En una recerca a Internet entorn del terme « qualitat de vida » sorgeixen multitud de pàgines.

El seu contingut varia des de recopilacions estadístiques presentades per diferents institucions, on es recullen dades quantitatives centrades en indicadors econòmics i socials (nivells de renda, salut, educació, seguretat, habitatge, etc.) fins a promocions turístiques de diverses ciutats, regions o països que es valen d’unes suposades característiques privilegiades pel que fa a la “qualitat de vida” per vendre serveis turístics.

La “qualitat de vida” com a reclam també és utilitzada en les promocions de zones residencials i d’habitatges, en la publicitat de bens de consum, en la promoció de centres educatius, clíniques de salut i centres de bellesa, i fins i tot en ofertes de teràpies, tests i publicacions centrades en la intel·ligència emocional i “filosofies alternatives”.

En el camp de la medicina és un terme que dóna una valoració de l’estat de benestar relatiu dels pacients, especialment els crònics i ancians, i en el camp de l’ecologia urbana valora el deteriorament de l’habitabilitat i es presenta lligat a la sostenibilitat, com a mesura del grau d’impacte de les externalitats socials i ambientals generades pels actuals models de desenvolupament.

Evolució del concepte

Des del punt de vista conceptual, el terme es va popularitzar en la dècada dels 60 al voltant de la preocupació per les condicions de vida urbana resultants de la industrialització accelerada de la societat.

En els anys 70 i 80 es van anar desenvolupant una sèrie d’indicadors estadístics que mesuraven dades objectives i les vinculaven al benestar de la població.

Al mateix temps, i com a reacció als criteris economicistes i de quantitat que caracteritzaven els informes i estudis de nivell de vida, es va anar obrint pas un terme més ideològic que adquirís sentit en relació a un sistema de valors, com a una avaluació subjectiva de l’existència.

Així, el concepte de “qualitat de vida” és ara una construcció complexa i multifactorial, que toca tots els aspectes de la vida humana.

Inclou mesures objectives a través d’indicadors que valoren el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques (la qualitat de les condicions objectives de vida) així com el grau de satisfacció subjectiu en funció de les expectatives i aspiracions dels individus (que depenen dels seus valors personals i dels models culturals imperants).

Aspectes quantitatius de la “qualitat de vida”

L’anàlisi tradicional del concepte ha girat en torn de les condicions de vida, a la disponibilitat de recursos i a les causes que han impedit la cobertura d’uns mínims acceptables i a la seva distribució equitativa.

Per tal de poder realitzar un anàlisi objectiu calen indicadors quantitatius mesurables del que s’han anomenat necessitats bàsiques, entre les que destaquen l’educació, la salut, el treball, els recursos econòmics, el nivell assistencial, el temps lliure, etc.

Són dades que es troben disponibles en els corresponents Instituts Estadístics i en les recopilacions i publicacions anuals de diverses institucions.

A nivell mundial, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament publica, des de l’any 1990, l’informe anual sobre desenvolupament humà, en el que destaca un índex comparatiu de les condicions de vida entre diferents països, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH), que es caracteritza per englobar altres indicadors (Esperança de vida, nivell educacional i nivell de vida).
http://www.undp.org/hdr2001/spanish/

Aspectes qualitatius de la “qualitat de vida”

Partint de l’important pes específic de les vivències de les persones i dels models culturals imperants, el concepte de “qualitat de vida” s’omple de valoracions qualitatives, subjectives, emocionals i culturals.

Als criteris objectius que impregnen “l’estat del benestar” actual, se li sumen nous enfocaments que posen l’èmfasi en la cooperació, la sostenibilitat i la participació social en la governabilitat, generant nous àmbits d’interès i preocupació.

Des d’aquests punt de vista apareixen nous reptes (fer front a les externalitats socials i ambientals, trobar noves formes d’intervenció en els processos socials, donar respostes als problemes globals) i cal omplir nous espais i necessitats d’activitat social, de recuperació ambiental, d’apropiació d’espais d’identitat i de participació en la presa de decisions.

Així, un canvi en el sistema de valors dominants en la civilització actual (la competència i el mercat ho solucionen tot, la fe en la tecnologia futura i la sort, l’esperança en el creixement il·limitat) per altres valors (la dependència, la cooperació, la prevenció, una major participació ciutadana) és clau en la generació d’expectatives i en la valoració subjectiva de les necessitats en relació a la “qualitat de vida”.

Qualitat de vida i sostenibilitat
La qualitat de vida ve determinada per tres aspectes (la qualitat ambiental, les condicions de vida i la identitat cultural) que es mostren en els tres extrems de la piràmide del següent gràfic.

La bona interacció entre aquests aspectes determina la sostenibilitat del model de vida, així com la governabilitat i la cooperació, imprescindibles per a mantenir un nivell de vida viable.

Si el model cultural de valors aposta per mantenir-se dintre d'uns límits d'equilibri entre els tres pols (cercles verds), la seva viabilitat està assegurada.

Arribar o superar el cercle vermell en algun dels tres extrems de la piràmide seria apostar per un medi insostenible, unes condicions de vida impossibles o una identitat cultural desequilibrada i ingovernable.

L’establiment d’un estàndard de “qualitat de vida” col·lectiu implicaria un equilibri entre els 3 pols i que les expectatives de qualitat de vida del model cultural imperant no superessin la sostenibilitat del sistema ambiental, no posessin en perill la cooperació, ni impedissin la participació social en la presa de decisions i en la governabilitat.