|
Els sistemes vius (els organismes, els ecosistemes)
són subsistemes dintre d'una organització més
gran (l'entorn).
Amb aquests entorn intercanvien matèria i
energia i es poden mantenir independents si no canvien gaire les
característiques de l'entorn que els hi són favorables
en un moment determinat.
|
Complexitat dels sistemes vius |
=
( Compatible) |
Incertesa de l'entorn |
|
Si l'entorn canvia i es torna desfavorable, de manera
que la complexitat dels sistemes vius no pot fer front a les incerteses
de l'entorn (Riscos ambientals = catàstrofes o canvis significatius
dels factors ambientals), les úniques alternatives a la
desaparició (la mort) són:
- Canviar d'entorn (migracions)
- Canviar les freqüències d'algunes
característiques de la complexitat dels organismes a nivell
de poblacions (evolució), de manera que els nous organismes
i les seves interrelacions siguin de nou compatibles amb l'entorn.
Amb l'espècie humana i el desenvolupament
de noves estratègies de supervivència basades en
el coneixement, dos nous factors s'han afegit a l'equació:
la capacitat d'anticipació davant
les incerteses de l'entorn (gestió, prevenció i correcció de
riscos) i les actuacions que provoquen canvis en l'entorn (impactes ambientals
que provoquen reaccions de l'entorn amb repercussió negativa)
|
Complexitat |
+ |
Anticipació |
= |
Riscos |
+ |
Impactes |
|
Complexitat del sistema viu |
+ |
Capacitat d'anticipació del sistema
als canvis de l'entorn |
= |
Incertesa de l'entorn / Riscos ambientals |
+ |
Reaccions de l'entorn davant les accions
antròpiques (impactes ambientals) |
La complexitat del sistema viu és
la seva diversitat de comportaments, la riquesa d'estats als quals pot
accedir, mantenint-se viu, amb autonomia respecte al sistema sencer del
que forma part (el món). És l'estat
de desenvolupament cultural, polític, econòmic,
científic i tecnològic que caracteritza una societat en
un moment determinat.
La capacitat d'anticipació del
sistema (o gestió ambiental) és
la informació que estimula al sistema a reorganitzar-se
a una complexitat més alta per tal de fer front als canvis
de l'entorn (regulacions ambientals, urbanístiques, industrials
i demogràfiques; desenvolupament científic i tecnològic;
actuacions preventives i correctores de riscos i d'impactes ambientals;
canvis polítics i culturals; canvis sobre l'entorn per
tal de fer-lo més compatible amb el manteniment del sistema;
etc.).
La incertitud de l'entorn és
la seva riques d'estats possible, és la complexitat de l'entorn
(els riscos ambientals). Alguns d'aquests
estats seran incompatibles amb el manteniment del sistema, i llavors
la igualtat (la compatibilitat) es trenca i s'acaba el sistema
(que desapareix, s'integra totalment en el seu entorn, indiferenciable).
Les accions del sistema sobre
l'entorn poden tenir conseqüències negatives
per al mateix sistema (impactes sobre
l'entorn) a més d'augmentar la perillositat dels riscos
naturals (riscos induïts)
El manteniment del sistema implica augmentar
la seva complexitat i la seva anticipació (millorar la gestió)
alhora que es redueixen o minimitzen els riscos i els impactes.
|
