Land, food and jobs

Així de lapidari: ‘terra, aliments i feina’. Sota aquest lema sense embuts, el dissabte 31 d’agost es van manifestar a Johannesburg els moviments sud-africans més radicals.

Ben mirat, el desenvolupament sostenible és això. És ‘land, food and jobs’ per a tothom en el temps i en l’espai, o sigui per als humans que ara som i per als humans que seran el dia de demà. La sostenibilitat és un clam de realisme enfrontat a la virtualitat neoliberal que s’obstina a pensar que els pobres són feliços quan els expliquem les nostres vacances de forma entenedora.

‘Tot s’ho gasten en vi’, deien abans les mitges virtuts benpensants a l’hora de justificar la seva gasiva mesquinesa. I no. S’ho gasten en el que subjectivament creuen que necessiten, exactament igual que els rics.

La sostenibilitat no és l’endreça ambiental, ni la defensa de les balenes, ni la condonació del deute extern. La sostenibilitat subsumeix totes aquestes coses, és clar, però les desborda amb escreix. La sostenibilitat és la internalització dels costos de les coses, que és el que fa la biosfera de 3.500 milions d’anys ençà.

Internalitzar vol dir fer-se càrrec de les conseqüències dels propis actes, és a dir equiparar cost, valor i preu. Quan les coses costen el que valen i se’n paga el preu que ho representa, se’n va en orris tota aquesta xerrameca financera que confon els serveis postals amb l’especulació filatèlica (en això s’està convertint la borsa, fet i fet) i aflora la senzilla veritat de tota la vida: terra, feina i menjar.

(...)Els joves i no tan joves manifestants de l’Africa National Congress o del Congress of South Africa Trade Unions demanaven unes coses senzilles i molt concretes: terra, aliments i feina. Si un ordre internacional assimètricament opulent i infatuat no els pot garantir ni una cosa tan bàsica, de què serveix discutir matisos durant hores i hores als debats de la cimera de Johannesburg?

(...)Els marginalitzats per l’ordre imperant, que cada vegada són més, fins i tot al Primer Món, comencen a tenir la pipa plena i demanen terra, menjar i feina. En el nostre cas, a l’escala que ens correspon, això vol dir gestió territorial assenyada, relacions laborals dignes i garanties alimentàries. El clam s’anirà fent més i més sonor. I imperatiu. Justament per això confio en l’emersió sostenibilista: deu ser la manera sensata i pacífica d’acabar amb l’apartheid socioambiental que ens està privant d’aigua potable, de bellesa diversa, de recursos i d’equitat. Em sembla.

Article de Ramon Folch. 02/09/2002
Revista digital "Sostenible"

Qüestions:

—1. EL RESUM

• Llegiu detingudament el text “Land, food and jobs”
• Elaboreu un resum (200 paraules aproximadament)

—2. Redacteu una valoració crítica de la frase del text "La sostenibilitat és la internalització dels costos de les coses (...) Internalitzar vol dir fer-se càrrec de les conseqüències dels propis actes, és a dir equiparar cost, valor i preu. Quan les coses costen el que valen i se’n paga el preu que ho representa, se’n va en orris tota aquesta xerrameca financera que confon els serveis postals amb l’especulació filatèlica (en això s’està convertint la borsa, fet i fet) i aflora la senzilla veritat de tota la vida: terra, feina i menjar. "