Activitat: ma404
Matemàtiques
   
 
     

Indicadors ambientals

La petjada ecològica

És la superfície de territori ecològicament productiva necessària per a generar els recursos utilitzats i assimilar els residus produïts per una població definida amb un determinat nivell de vida.

És una valoració de la capacitat de càrrega per a una col·lectivitat.

Algunes estimacions:

Dels 51 bilions d’hectàrees a la terra, 71% corresponen a l'oceà (36.000 M ha total, 3.000 M ha productives) i 29% terra (8.160 M ha productiu i la resta, un 13 % del total de la terra, no productiu).

Si es divideix l’espai disponible per la població (aprox. 5.440 milions d'habitants quan es van fer aquests càlculs), queda una illa productiva de 1’5 ha per persona de terra productiva, més 0,5 ha per persona de mar productiu. Total 2 ha/persona

Si es fa una reserva d’espai per a altres espècies biològiques (existeixen propostes de deixar el 12%), el total de superfície terrestre productiva per persona queda en unes 1,7 ha.

Però la petjada ecològica d’una persona pot estendre’s des de 0,2 ha, per a gent que viu simplement en una cultura de permanent subsistència, fins a 10 hectàrees, per a gent amb estils de vida americà.

Taula 1: Petjades ecològiques en diversos països del món (1997)
 

Petjada ecològica per habitant (hectàrees)

 
Petjada ecològica per habitant (hectàrees)
Alemania
5,3
Bangladesh
0,5
Australia
9.0
Brasil
3,1
Austria
4.1
Chile
2,5
Bélgica
5.0
China
1,2
Canadá
7.7
Colombia
2,0
España
3.8
Egipto
1,2
Estados Unidos
10.3
Etiopía
0,8
Francia
4.1
India
0,8
Gran Bretaña
5.2
México
2,6
Holanda
5.3
Nigeria
1,5
Italia
4.2
Paquistán
0,8
Japón
4.3
Perú
1,6
Portugal
3.8
Tailandia
2,8
Rusia
6.0
Turquía
2,1
Suecia
5.9
Venezuela
3,8
Petjada mitjana mundial
2.8
Biocapacitat disponible
1.7

Font:La ecologia social en un mundo global. Enric Tello. A partir de M. Wackernagel y otros, 2000. Ecological Footprints of Nations. How Much Nature Do They Use? How Much Nature Do They Have?, Centro de Estudios para la Sustentabilidad, Universidad Anahuac de Xalapa, Xalapa, México.

Tenint en compte que els recursos es distribueixen de manera desigual (83% rics / 17% pobres) i que els països rics poden arribar a una petjada de 10 ha., l’espai disponible per persona està disminuint substancialment, fins al punt que la petjada actual de la humanitat podria estar un 35% per sobre de la capacitat ecològica de la biosfera.
Això vol dir que estem gastant el capital natural i no només les rendes, fet que té greus conseqüències per a les generacions futures.

Un habitant de Barcelona ocupa el doble d'espai ambiental ( 3,28 ha.) del que li correspondria en una distribució equitativa i sostenible (1,7 ha.). Si tots els habitants del món visquessin com nosaltres, necessitaríem 2 terres. Si tot el món visqués amb les 10,3 ha. que utilitza per a sostenir la seva forma de vida un habitant dels Estats Units, necessitaríem 7 Terres.

 

 
La petjada ecològica de Barcelona i el "deute ecològic"
 
Petjada ecològica de BCN (ha/hab)
superfície requerida total (ha)
Espai mundial disponible (ha/hab)
"deute ecològic" de BCN (ha/hab)
Cultius
0.49
739.314
0,25
-0,24
Bosc: fusta

0,08

 

120.708

 

0.60
-0.50
Bosc: absorció CO2 1,02 1.538.981
pastures
0.99
1.493.717
0.60
-0.39
mar
0.65
980.723
0.50
-0.15
terreny construït
0.03
7.544
0.03
+0.025
TOTAL
3.26
5.288.364
1.71
-1.55

Font: La ecologia social en un mundo global. Enric Tello. A partir de F. Ralea y A. Prat (1999): La petjada ecológica de Barcelona. Una aproximació, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, p. 25;, y M. Wackernagel y otros (2000): Ecological Footprints of Nations. How Much Nature Do They Use? How Much Nature Do They Have?, Centro de Estudios para la Sustentabilidad, Universidad Anahuac de Xalapa, Xalapa, México.

De la suma de les ha. de cultius necessàries per a produir els aliments, el bosc per a produir fusta i absorbir CO2, les pastures per a produir carn, el mar per a proporcionar peix, més les ha. construïdes, s'obté el resultat final de 3,26 ha./habitant, espai necessari per a mantenir l'estil de vida dels barcelonins. És a dir, més de 500 vegades la superfície de la ciutat de Barcelona (10.110 ha.).

La petjada ecològica es pot aplicar a processos concrets (aigua, cereals, petroli o qualsevol altre recurs que la ciutat empri):

Exemples:

  • Consum d'aigua a Barcelona: es necessita una superfície entre 3'5 i 8 vegades l'àrea de Barcelona
  • Absorció de CO2: es necessita una superfície de 75 vegades l'àrea de Barcelona.

El deute ecològic

El dèficit ambiental o deute ecològic és el resultat de restar la petjada ecològica a la biocapacitat mundial disponible. Els països rics s'apropien d'un espai ambiental en detriment dels països pobres i de les generacions futures.

Des d'aquest punt de vista es necessiten nous models de desenvolupament humà que combinin la ecoeficiència amb la justícia i la equitat ambiental.


Qüestions:

—1. Per què la petjada ecològica es mesura en hectàrees?

—2. Una petjada ecològica alta és positiva o negativa per a la supervivència humana? És la petjada ecològica un bon indicador de la qualitat de vida?

—3. Reproduïu de manera ordenada els càlculs que ens porten a la conclusió de que a cada persona li corresponen 2 ha de superfície productiva. Justifiqueu cadascuna de les operacions.

—4. Com s'explica que cada americà estengui la seva petjada ecològica fins a 10 ha si suposadament no li corresponen més de 2 ha?

—5. Justifiqueu les diferències que es donen en la petjada ecològica entre diferents països (taula 1)

—6. Es possible que tota la població de la terra pugui arribar a un estàndard de vida similar al de Barcelona, amb una petjada ecològica de 3,26 ha / persona? I al d'Estats Units (10 ha / persona) ?

—7. Calculeu l'espai disponible per persona en el moment de fer aquest exercici (actualitzeu les dades de població al moment actual per fer el càlcul).

—8. Quins factors o actuacions antròpiques agreugen la petjada ecològica?

—9. Quins factors disminueixen la petjada ecològica?

—10. Quin és el significat del deute ecològic de Barcelona, valorat en 1,55 ha.?