|
L'augment de la població mundial
Al llarg de la historia de l'espècie humana, cadascuna
de les innovacions tecnològiques més importants ha
permès una més gran capacitat d'obtenir recursos
de l'entorn i un augment de la població.
Ara, amb una població mundial de més de 6.000 milions
de persones, sembla dubtós que el creixement continuat pugui
anar molt més enllà d'uns 10.000 milions.
Depenem tant de recursos no renovables (com el petroli) i estem
malmetent tant la natura, de la qual hem d'obtenir aliment, que
no és impensable una reducció catastròfica
de la població mundial a uns nivells més sostenibles.
Si no se soluciona l'augment de la població mundial,
l'home com a espècie esta abocada al desastre?
Els recursos alimentaris, actuals i futurs, de la
Terra permeten una població tan gran com la que les estadístiques
pronostiquen si no s'hi posa fre?
Els partidaris de no influir de cap manera sobre l'augment de
la població mundial afirmen que a la Terra hi ha recursos
alimentaris per a tothom, i en el futur n'hi haurà també per
a tots els mils de milions de boques que s'afegeixin a les actuals.
Deixant de banda la incertesa, per no dir la fal·làcia,
d'aquesta afirmació (hi ha indicadors més que suficients
per a posar en dubte que el dia de demà l'home pugui nodrir
adientment una població tan gran com la prevista), cal dir
ràpidament que és ben trist que només considerem
els recursos absolutament bàsics. I els altres?
Un habitant mitja d'un país occidental despèn de
cinquanta a cent vegades més energia que un d'un país
del Sud. Hi ha recursos energètics per a garantir la igualtat
de tots els éssers humans del futur?
Volem un escenari futur amb milers de milions d’ésser
humans amuntegats en camps de refugiats i morint de fam, d'epidèmies
o de guerres santes, mentre nosaltres, europeus (blancs, wasps,
occidentals), gaudim dels darrers avenços tecnològics
i ens atipem amb delikatessen, segurs dins dels límits de
les nostres fronteres?
O potser ens sembla més desitjable, més
funcional, més ètica, una Terra amb un nombre raonable
d'habitants, tots ells amb accés als recursos culturals,
sanitaris, econòmics, a més dels alimentaris?
A partir d'un article de Joandomènec Ros.
Trossos de natura inacabats
|
