Vivim uns temps en què les coses van molt i molt de pressa.

Certament. Estem immersos en allò que alguns n’han dit un procés <<d’acceleració històrica>>. I és que es produeixen més canvis, més transformacions, hi ha més moguda ara, en el decurs de 5 o 10 anys que no fa pas gaire durant 50, 100 o fins i tot molts més anys.

La nostra civilització no es caracteritza, doncs, per la pausa calmosa, l’avenç lent i controlable o l’evolució harmònica i progressiva. No, això sembla que, ara per ara, s’ha acabat. Vivim temps de neguit, de precipitació, de ruptura, de sobresalts... d’imprevisió.

De manera que quan ens referim al futur, ja no podem concebre’l com un cosa inaccessible, infinitament allunyada i gairebé quimèrica. No. El nostre futur és aquí mateix. Ens espera a la primera parada de metro. Perquè el nostre futur no és altre que el nostre futur immediat. I si no volem que ens agafi desprevinguts, cal començar, des d’ara mateix, a repensar-lo.

A la millor, molts de vosaltres haureu vist pel.lícules com "Blade Runner", haureu llegit llegit llibres com "Un món feliç", "Fahrenheit 451" o "1984", on se’ns mostren les conseqüències d’una civilització (la nostra) que, si no rectifica alguns dels seus plantejaments més fonamentals, té els dies comptats.

Haureu pogut comprovar també que algunes de les negatives i indesitjables situacions que plantegen aquestes històries de ciència-ficció, ja no són de ciència-ficció: les comencem a patir ja en els nostres carrers i en les nostres cases.

Això no obstant, a la millor penseu que són històries alarmistes, que no tenen cap fonament i que són ganes d’empipar i neguitejar el personal. Tant de bo estiguéssiu encertats! Les dades de què disposem, però, no ens permeten ser gaire optimistes.

I les dades són que cada dia augmenta la distància que separa països rics i països pobres, que l’atur, lluny d’estar controlat, s’ha esdevingut una malaltia crònica, que el poder de les multinacionals arriba a hipotecar fins i tot l’autonomia dels parlaments democràticament elegits, que el nivell global de contaminació del medi ambient creix espectacularment, que la qualitat dels aliments que consumim degenera dia a dia, que el deteriorament progressiu de la cap d’ozó amenaça la pròpia vida del planeta, que les deixalles, malgrat el tímid esforç de reciclatge, ja no sabem on deixar-les, que el grau d’agressivitat, intolerància, egoisme i insolidaritat comencen a ser preocupants, que...

Potser esteu pensant que, davant d’aquest trist panorama, ja no hi ha res a fer. Potser creieu que aquest procés continu de degradació de la qualitat de la vida humana és irreversible, que no es pot reconduir. Potser, en definitiva, esteu convençuts que hem badat massa, que ja no hi som a temps.

Si això fos cert, aquest crèdit de síntesi no tindria raó de ser. Perquè, al capdavall, l’objectiu principal de totes les propostes de treball que hi trobareu, és ajudar-vos a reflexionar sobre la imperiosa necessitat de modificar alguns dels nostres hàbits mentals.

No podem continuar pensant que el valor més important i sagrat d’una civilització, al qual s’han de subordinar tots els altres, és el seu nivell d'acceleració econòmica. No podem continuar identificant progrés científico-tecnològic com a progrés en general, sense matisos. Progressar a nivell científico-tecnològic no vol dir progressar necessàriament en tots els àmbits. Un progrés que, de vegades, ens deshumanitza no pot ser mai un veritable progrés. I no podem, tampoc, creure que podem malmetre la naturalesa i exhaurir-ne irracionalment tots els seus recursos, i que a nosaltres, que som un tros de naturalesa, no ens passarà res.

Cal, doncs, un canvi de valors; és a dir, un canvi de mentalitat. Necessitem anar construint, entre tots, una humanitat cada cop més solidària i sostenible. No actuar en aquesta direcció seria un greu error. Seria dinamitar tota esperança, tota possibilitat de futur. D’un futur ben proper. I seria una llàstima. Entre d’altres coses perquè el futur més immediat sou, sobretot, vosaltres.

Joan Bosquet. Departament de Filosofia. IES Baix Penedès.