En el futur immediat només serà governable una societat sostenible. I només seran societats veritables els col·lectius sostenibles efectivament governats. Què és governar, però, en aquest nou context sostenible?

Dels tres peus sobre els quals els il·lustrats del divuit i els homes de la revolució nord-americana i de la francesa bastiren la concepció, encara vàlida avui, dels drets humans, la llibertat, la igualtat i la fraternitat, els liberals del segle XIX (i els neoliberals d'avui) posaren l'accent en la llibertat; els socialistes (fossin utòpics, marxistes o socialdemòcrates) i els comunistes l'han posat en la igualtat; els anarquistes, en la fraternitat. Es també en aquesta última, sense deixar de banda les altres dues potes d'aquest trípode, que s'ha de fonamentar la societat sostenible.

Fraternitat, germanor, solidaritat, compassió. Noms diferents per a una mateixa actitud. La d'aquells que no accepten que la mort, el sofriment, la destrucció i el malbaratament siguin el preu del benestar; que refusen l'exclusió o la marginació de ningú per preteses justificacions, racistes o polítiques, macroeconòmiques o tecnocràtiques.

Si s’accepta que la biosfera és la solidaritat indestriable de tot el vivent, si es reconeix que la Terra és la pàtria dels humans, cal adreçar tots els esforços a implantar unes formes de govern que no sols assegurin la llibertat i la seguretat dels ciutadans i la distribució més equitativa de la riquesa, sinó que assegurin també, per una banda, la solidaritat entre tots els humans i per una altra, la solidaritat de la humanitat sencera amb el conjunt del vivent.

No sols calen nous indicadors 'macroecològics' que s’afegeixin i en algun cas desplacin els avui omnipresents indicadors macroeconòmics (alguns ben falaços i obsolets), cal que esdevinguin objectius de governs i ciutadans de tots els països l'eradicació de la violència, la intolerància i l'opressió, la participació plena dels ciutadans en la presa de decisions, la implantació dels drets humans arreu del món, la lliure circulació, no sols de mercaderies, sinó també de persones i d'informació, en poques paraules, la implantació d'una societat sense exclusions ni hegemonies en un planeta sense fronteres, una pàtria global. Una societat que s'acceptés, diversa i mestissa, en tota la riquesa de la diversitat dels pobles i les cultures, com la comunitat de tots els humans.

Una societat que sabés autoregular la magnitud dels seus efectius, sense haver d'acudir a coercions ni violències de cap mena. Una societat que visqués joiosa, autònoma i solidària, és a dir, en un bon estat de salut. I que, pel que fa a la solidaritat obligada amb el conjunt de la biosfera, més enllà d' aquesta fracció que en constitueixen els humans i els seus artefactes, hauria de tenir per objectius el respecte per totes les formes de vida, en particular per aquelles de les quals se serveixen els humans com a recurs, la racionalització de l'aprofitament de tots els recursos, tant renovables (assegurant-ne la renovació) com no renovables (promovent-ne el reciclatge), l'alentiment dels fluxos d'energia i el desenvolupament de tecnologies de baix impacte.

Utopies? Ben cert. Quimeres? De cap manera. Perquè només les utopies han servit històricament per a apujar el nivell de l'horitzó. Ser realista, avui, exigeix demanar l'impossible.

R. Folch i J.M. Camarassa
Biosfera, volum 11