|
| |
|
|
Article
25 de la Declaració de Drets Humans.
El dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar. |
|
Clorofila
i bosta.
Text literari que ironitza sobre les associacions ecologistes. |
| |
|
|
Terra, menjar i treball. (ct410)
A Johannesburg 2002 aquest lema es va convertir en la principal demanda
dels pobres del món. |
|
Democracia
contra globalización.
Les protestes dels grups alternatius no poden fer-se al marge de la participació democràtica.
El text aposta per una protesta pacífica que reconegui el paper
dels Estats. |
| |
|
|
Desánimo
sostenible.
El text analitza el fracàs de la Cimera de la Terra de Johannesburg. |
|
La
esperanza de África.
El text defensa la idea de què un avanç en temes de globalització comportarà una
millora de les situacions de pobresa i subdesenvolupament. |
| |
|
|
Governabilitat
i globalització de la justícia.
El text aposta per la globalització de la justícia amb més
instruments jurídics internacionals i més mitjans per perseguir
els delictes. |
|
Corregir
problemes ambientals.
Anàlisi dels problemes ambientals des del punt de vista d’un
economista liberal: crear riquesa en els països pobres obrint-se a
la globalització és la millor manera de buscar solucions
als problemes ambientals (cal tenir esperança en la tecnologia i
confiar en la sort). |
| |
|
|
Eres.
Text literari en el què el lector es posa en la situació dels
perseguits, expulsats, amenaçats, malalts i oprimits de les múltiples
infàmies que la humanitat ha generat. |
|
Globalització i
globofòbia.
En el text es desqualifiquen els diferents grups antiglobalització i
es defensa la necessitat d’una globalització real i complerta
(el flux obert de capitals, treball, tecnologia, comerç i informació)
per tal d’avançar cap a la solució dels problemes. |
| |
|
|
Les
estratègies de futur.
En el text es defensa un canvi de model socioeconòmic que impliqui
una aposta pel desenvolupament sostenible. En cas contrari no veu possible
governar les incerteses del futur. |
|
Igualtat
d’oportunitats.
Des del punt de vista liberal no és preocupant que existeixin desigualtats
quan aquestes són fruit de decisions personals (treballar, estudiar).
Les úniques desigualtats que cal corregir són aquelles degudes
a la desigualtat d’oportunitats. |
| |
|
|
Etiopia. (Le404).
El contacte directe amb la pobresa d’Etiòpia deixa a l’autora
del text amb una colpidora pregunta : Què podem fer nosaltres? |
|
Internet.
La globalització de la informació a través d’internet
podria permetre un nou canvi social universal. |
| |
|
|
Núvols
a Johannesburg.
El text analitza la situació preocupant dels temes tractats en la
Cimera de Johannesburg 2002, així com els pobres acords assolits. |
|
Meditaciones
ecológicas.
Text literari que ironitza sobre l’amor a la natura i aposta pels
escenaris culturals. |
| |
|
|
Queremos
cambiar el mundo.
Reportatge periodístic que recull la veu de diferents persones compromeses
en diverses ONGs. |
|
Migració.
El text critica les polítiques de migració basades en la
il·legalitat consentida i aposta per la eliminació de les
barreres comercials dels països rics que permetria competir en igualtat
de condicions als països pobres, fent innecessària l’emigració. |
| |
|
|
Desenvolupament
sostenible i PIB.
En el text es reclamen nous indicadors econòmics que reflecteixin
el progrés d’un país més enllà de l’increment
de riquesa i bens materials. |
|
Un
món millor.
El text es planteja els desafiaments més importants de la humanitat
i defensa 4 aspectes bàsics que haurien de complir-se per tal d’avançar
cap a un món millor. |
| |
|
|
El
medi ambient vist pel sud.
El text posa de manifest els interessos divergents entre Nord i Sud que
guien unes relacions molt desiguals en relació a la repartició dels
beneficis dels intercanvis. |
|
El
papel del Gobierno.
El text defensa, des d’un punt de vista liberal, el paper que han
de jugar els governs en la gestió dels problemes econòmics. |
| |
|
|
Ajudar el Sud canviant el Nord. (ct405)
Allò que els països rics consideren prioritari en temes d’ajuda
al desenvolupament no sol coincidir amb les autèntiques necessitats
dels pobres. |
|
La
tasa Tobin
El text critica la principal proposta dels grups antiglobalització d’imposar
una taxa a les transaccions financeres internacionals. |
| |
|
|
La dimensió femenina de la sostenibilitat
ambiental (ct409)
La dona ha estat la responsable biològica de la gestió de
la família, davant el paper de l’home, abocat sempre a perseguir
recursos i quimeres. El model de desenvolupament sostenible representa
una feminització del concepte de desenvolupament. |
|
El
mercado sólo dará empleo a una élite.
L’economista Rifkin sosté que en un futur es perdran molts
llocs de treball (només treballarà una elit altament formada).
Aparentment només la reducció de la jornada laboral i l’ocupació en
l’anomenat “tercer sector”, actualment cobert pel voluntariat,
podran mitigar l’atur. |
| |
|
|
El principi de Sant Mateu i la Paràbola
de les boles de ferro. (so404)
Des del punt de vista ecològic, les interaccions entre sistemes
desiguals acaben beneficiant al poderós i perjudicant al més
simple.
Segons l’economia liberal, dels intercanvis entre països, encara
que desiguals, tots en surten beneficiats. |
|
Viagra
o malària?
En el text s’analitza el problema de la investigació en sectors
no rendibles econòmicament (les malalties dels pobres, per exemple)
i proposa mesures que s’allunyen d’un altruisme simplista que
l’autor considera inviable.
Una guerra d’energoaddicte. (ct402)
En el text s’analitza la guerra d’Iraq com un conflicte pel
control dels recursos naturals. |
| |
|
|
El proyecto hambre 0 (le405)
És prioritari acabar amb la fam al món. |
|
L’ecologisme és un egoisme (ct406, ct407)
El desenvolupament humà es guia per una evolució artificialista
de superació de les limitacions naturals. El retorn a una natura
idíl·lica és una il·lusió dels naturalistes
completament contrària a l’essència de la naturalesa
humana. |
| |
|
|
Otro mundo es posible (le410)
Diverses situacions d’injustícia global. |
|
Com desenvolupar una consciència ecològica (ct411)
Anàlisi del comportament humà davant situacions de risc. |
| |
|
|
Projectar la sostenibilitat. (te405)
La revolució sostenible. |
|
Tercer mundo y limosnas. (le402)
Ni controls de natalitat, ni fàbriques ni escoles treuen un país
de la pobresa. Calen incentius per a progressar per sí sols. |
| |
|
|
Tecnologia punta en la via morta (te404)
No tota solució tecnològica és convenient. |
|
Llum elèctrica i qualitat de vida. (te403)
Reflexions al voltant de la millora de la qualitat de vida lligada al canvi
tecnològic. |
| |
|
|
El bo i el dolent de la tecnologia (te402)
La tecnologia com a solució de problemes i com a generador d’impactes. |
|
Edad y siglos dichosos (le403)
Qualsevol temps passat no va ser millor |
| |
|
|
