1. EL MARC FÍSIC
1.1. L’ENTORN NATURAL.
1.1.1. Caracterització geogràfica
1.1.2. El relleu i la xarxa hidrogràfica
1.1.3. El clima
1.1.4. Vegetació i fauna
1.1.5. Ecosistemes
1.1.6. Recursos naturals
1.1.7. Espais naturals d’interès
1.1.8. Els riscos ambientals
1.1.9. L’evolució del medi natural com a patrimoni
1.2. L’ENTORN URBÀ
1.2.1. La transformació urbanística
1.2.2. L’estructura urbana actual. Els usos del sòl
1.2.3. Les xarxes de transport
1.2.4. La vertebració dels barris
1.2.5. Les tendències urbanitzadores
1.2.5.1. Ciutat compacta-difusa (la sostenibilitat)
1.2.5.2. Ciutat complexa-especialitzada (l’eficiència)
1.2.5.3. Ciutat integrada-segregada. (la solidaritat)
2. EL CONTEXT SOCIAL, CULTURAL I TECNOLÒGIC
2.1. EL PROCÉS HISTÒRIC
2.2. POBLACIÓ I DEMOGRAFIA. ELS FLUXOS MIGRATORIS
2.3. L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
I LES ACTIVITATS PRODUCTIVES
2.3.1. Condicionants de la situació econòmica actual
2.3.2. L’activitat econòmica
2.3.2.1. El sector primari.
2.3.2.1.1. L’agricultura
2.3.2.1.2. La ramaderia i la pesca
2.3.2.1.3. Els recursos energètics i miners
2.3.2.2. El sector secundari. L’activitat industrial
2.3.2.3. El sector terciari. L’administració, el comerç,
les comunicacions, el turisme, la recerca.
2.3.2.4. El voluntariat
2.3.3. El desenvolupament tecnològic
2.3.4. El mercat de treball. Els nous jaciments de treball. Les 35 hores.
2.4. LA COBERTURA DE LES NECESSITATS
BÀSIQUES DE LA POBLACIÓ (ELS SEVEIS)
2.4.1. Educació
2.4.2. Salut
2.4.3. Serveis de protecció social
2.4.4. L’esport
2.4.5. L’art i la cultura
2.4.6. L’oci
2.4.7. L’habitatge
2.4.8. Seguretat ciutadana
2.4.9. Els mitjans de comunicació
2.5. L’ESTRUCTURA SOCIAL
2.5.1. Els grups socials
2.5.2. La integració social
2.5.3. El teixit associatiu
2.5.4. La promoció social
2.6. L’ORDENACIÓ POLÍTICO-ADMINISTRATIVA
2.6.1. L’organització política de la convivència
2.6.2. La participació ciutadana
2.6.3. La ciutat com a lloc social: fòrum de discussió
d’idees i àmbit de convivència plural.
2.7. ELS INTERCANVIS SOCIALS, CULTURALS
I TECNOLÒGICS
2.7.1. La cooperació internacional
2.7.2. L’agermanament entre municipis
2.7.3. El coneixement del món a través dels intercanvis.
Els viatges.
3. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA
3.1. EL FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES: SISTEMES OBERTS
I SISTEMES TANCATS
3.2. EL METABOLISME DEL SISTEMA URBÀ.
EL MODEL GLOBAL DE FLUXOS
3.2.1. Les entrades
3.2.1.1. Matèries primeres
3.2.1.2. Aliments
3.2.1.3. Aigua
3.2.1.4. O2
3.2.1.5. Radiació
3.2.1.6. Energia exosomàtica
3.2.2. Les sortides
3.2.2.1. Manufactures
3.2.2.2. Residus
3.2.2.3. Aigua residual
3.2.2.4. Co2
3.2.2.5. Calor
3.2.2.6. Contaminació
3.2.3. L’organització
3.2.3.1. L’augment de la complexitat del sistema
3.2.3.2. La capacitat d’anticipació
3.3. LES DISFUNCIONS. L’IMPACTE
ANTROPOSFÈRIC. ELS PROBLEMES LOCALS I ELS PROBLEMES GLOBALS
3.3.1. Els problemes socials
3.3.1.1. A nivell local
3.3.1.1.1. Dificultats d’integració
3.3.1.1.2. Problemes lingüístics
3.3.1.1.3. Marginació, delinqüència, 4t món
3.3.1.1.4. L’encariment dels serveis
3.3.1.1.5. L’estrès urbà
3.3.1.2. A nivell global
3.3.1.2.1. La pobresa
3.3.1.2.2. La fam
3.3.1.2.3. Les guerres
3.3.1.2.4. La superpoblació
3.3.1.2.5. El deute extern
3.3.2. Els problemes ambientals
3.3.2.1. La contaminació.
3.3.2.1.1. A nivell local
3.3.2.1.1.1. La contaminació de l’aigua
3.3.2.1.1.2. La contaminació de l’atmosfera
3.3.2.1.1.3. La contaminació del sòl
3.3.2.1.1.4. Les escombraries
3.3.2.1.2. A nivell global
3.3.2.1.2.1. La contaminació dels ecosistemes
3.3.2.1.2.2. L’afebliment de la capa d’ozó
3.3.2.1.2.3. La pluja àcida
3.3.2.2. L’efecte hivernacle i el canvi del sistema climàtic.
3.3.2.3. L’explotació d’un entorn cada cop més
llunyà. El malbaratament dels recursos naturals i el seu esgotament.
3.3.2.3.1. El problema alimentari
3.3.2.3.2. Els problemes de l’aigua
3.3.2.3.3. Els problemes dels recursos miners
3.3.2.3.4. Els problemes energètics
3.3.2.3.5. Els problemes territorials
3.3.2.3.5.1. A nivell local
3.3.2.3.5.1.1. Residències secundàries
3.3.2.3.5.1.2. Freqüentació i degradació del litoral
3.3.2.3.5.1.3. Freqüentació i degradació de boscos.
Els incendis. La sobreexplotació
3.3.2.3.5.1.4. L’especulació del sòl
3.3.2.3.5.1.5. La degradació urbanística
3.3.2.3.5.1.6. La pèrdua dels millors sòls de cultiu
3.3.2.3.5.1.7. El desplaçament de les indústries
3.3.2.3.5.1.8. L’envelliment dels centres urbans
3.3.2.3.5.1.9. La manca d’espais verds i zones esportives
3.3.2.3.5.2. A nivell global
3.3.2.3.5.2.1. La destrucció d’ecosistemes sencers
3.3.2.4. La pèrdua de biodiversitat
4. ELS PROJECTES DE FUTUR I LA RECERCA
DE LA SOSTENIBILITAT. LA MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA I ELS GRANS
REPTES SOCIO-AMBIENTALS
4.1. EVOLUCIÓ DE LA PREOCUPACIÓ
AMBIENTAL
4.1.1. Les diferents visions del món
4.1.2. La percepció de la qualitat de vida. Moments històrics.
4.2. L’ORGANITZACIÓ DEL
FUTUR
4.2.1. Les tendències espontànies d’interessos de
part i el mercat. La “globalització” econòmica.
4.2.2. Polítiques de construcció de projectes col·lectius.
La “globalització” político-social.
4.2.2.1. Els continguts estratègics i els principis orientadors.
4.2.2.2. La participació col·lectiva
4.2.2.3. Els instruments
4.2.2.3.1. Les normatives
4.2.2.3.2. Els acords
4.2.2.3.3. Els projectes concrets i les agendes 21
4.2.3. Els moviments “antiglobalització.
4.3. L’ANÀLISI DE LA QUALITAT
DE VIDA
4.3.1. El concepte de qualitat de vida
4.3.2. Qualitat de vida i desenvolupament sostenible. La recerca de
la sostenibilitat
4.3.2.1.1. La irreversibilitat 0
4.3.2.1.2. La recol·lecció sostenible de recursos renovables
4.3.2.1.3. El buidat sostenible de recursos no renovables
4.3.2.1.4. L’emissió sostenible de residus i contaminats
4.3.2.1.5. La selecció sostenible de tecnologies
4.3.2.1.6. La precaució i l’anticipació als problemes.
4.3.3. Els aspectes bàsics lligats a la millora de la qualitat
de vida
4.3.3.1. El desenvolupament econòmic i les externalitats.
4.3.3.2. La vertebració territorial.
4.3.3.3. L’accessibilitat del territori i de la informació.
4.3.3.4. La funcionalitat i la qualitat ambiental.
4.3.3.4.1. Recuperació i preservació de la qualitat de
l’entorn i de l’espai vital. La biosfera preservada.
4.3.3.4.2. Compleció de les infraestructures ambientals.
4.3.3.4.2.1. Aigua clara. Captació, distribució i sanejament
de l’aigua.
4.3.3.4.2.2. Aire saludable. Emissions i filtres.
4.3.3.4.2.3. Residus valuosos. Tria i recuperació de recursos.
4.3.3.4.2.4. Energia apropiada. El model energètic.
4.3.3.4.3. Ciutats habitables i conscients de les seves limitacions.
4.3.3.5. La defensa dels drets socials.
4.3.3.5.1. Societats solidàries
4.3.3.5.2. Societats participades
4.3.3.5.3. Societats equitatives
4.3.3.5.4. Societats saludables
4.3.3.5.5. Societats educades
4.3.3.5.6. Societats cultes i actives
4.3.3.5.7. La cooperació pel desenvolupament
4.3.3.5.8. El paper de les ONGs
4.3.3.6. La governabilitat garantida.
4.3.4. Els indicadors de la qualitat de vida.
 |