| Introducció
En una recerca a Internet entorn del terme
« qualitat de vida
» sorgeixen multitud de pàgines.
El seu contingut varia des de recopilacions estadístiques presentades
per diferents institucions, on es recullen dades quantitatives centrades
en indicadors econòmics i socials (nivells de renda, salut, educació,
seguretat, habitatge, etc.) fins a promocions turístiques de
diverses ciutats, regions o països que es valen d’unes suposades
característiques privilegiades pel que fa a la “qualitat
de vida” per vendre serveis turístics.
La “qualitat de vida” com a reclam també és
utilitzada en les promocions de zones residencials i d’habitatges,
en la publicitat de bens de consum, en la promoció de centres
educatius, clíniques de salut i centres de bellesa, i fins i
tot en ofertes de teràpies, tests i publicacions centrades en
la intel·ligència emocional i “filosofies alternatives”.
En el camp de la medicina és un terme que dóna una valoració
de l’estat de benestar relatiu dels pacients, especialment els
crònics i ancians, i en el camp de l’ecologia urbana valora
el deteriorament de l’habitabilitat i es presenta lligat a la
sostenibilitat, com a mesura del grau d’impacte de les externalitats
socials i ambientals generades pels actuals models de desenvolupament.
Evolució
del concepte
Des del punt de vista conceptual, el terme es va popularitzar en la
dècada dels 60 al voltant de la preocupació per les condicions
de vida urbana resultants de la industrialització accelerada
de la societat.
En els anys 70 i 80 es van anar desenvolupant una sèrie d’indicadors
estadístics que mesuraven dades objectives i les vinculaven al
benestar de la població.
Al mateix temps, i com a reacció als criteris economicistes i
de quantitat que caracteritzaven els informes i estudis de nivell de
vida, es va anar obrint pas un terme més ideològic que
adquirís sentit en relació a un sistema de valors, com
a una avaluació subjectiva de l’existència.
Així, el concepte de “qualitat de vida” és
ara una construcció complexa i multifactorial, que toca tots
els aspectes de la vida humana.
Inclou mesures objectives a través d’indicadors que valoren
el grau de satisfacció de les necessitats bàsiques (la
qualitat de les condicions objectives de vida) així com el grau
de satisfacció subjectiu en funció de les expectatives
i aspiracions dels individus (que depenen dels seus valors personals
i dels models culturals imperants).
Qualitat
de vida |
= |
|
Model cultural de valors |
x |
Condicions
de vida |
+ |
Qualitat
ambiental |
+ |
Grau
de satisfacció personal
(Identitat cultural) |
|
|
Aspectes
quantitatius de la “qualitat de vida”
L’anàlisi tradicional del concepte ha girat en torn de
les condicions de vida, a la disponibilitat de recursos i a les causes
que han impedit la cobertura d’uns mínims acceptables i
a la seva distribució equitativa.
Per tal de poder realitzar un anàlisi objectiu calen indicadors
quantitatius mesurables del que s’han anomenat necessitats bàsiques,
entre les que destaquen l’educació, la salut, el treball,
els recursos econòmics, el nivell assistencial, el temps lliure,
etc.
Són dades que es troben disponibles en els corresponents Instituts
Estadístics i en les recopilacions i publicacions anuals de diverses
institucions.
A nivell mundial, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
publica, des de l’any 1990, l’informe anual sobre desenvolupament
humà, en el que destaca un índex comparatiu de les condicions
de vida entre diferents països, l’Índex de Desenvolupament
Humà (IDH), que es caracteritza per englobar altres indicadors
(Esperança de vida, nivell educacional i nivell de vida).
http://www.undp.org/hdr2001/spanish/
Aspectes
qualitatius de la “qualitat de vida”
Partint de l’important pes específic de les vivències
de les persones i dels models culturals imperants, el concepte de “qualitat
de vida” s’omple de valoracions qualitatives, subjectives,
emocionals i culturals.
Als criteris objectius que impregnen “l’estat del benestar”
actual, se li sumen nous enfocaments que posen l’èmfasi
en la cooperació, la sostenibilitat i la participació
social en la governabilitat, generant nous àmbits d’interès
i preocupació.
Des d’aquests punt de vista apareixen nous reptes (fer front a
les externalitats socials i ambientals, trobar noves formes d’intervenció
en els processos socials, donar respostes als problemes globals) i cal
omplir nous espais i necessitats d’activitat social, de recuperació
ambiental, d’apropiació d’espais d’identitat
i de participació en la presa de decisions.
Així, un canvi en el sistema de valors dominants en la civilització
actual (la competència i el mercat ho solucionen tot, la fe en
la tecnologia futura i la sort, l’esperança en el creixement
il·limitat) per altres valors (la dependència, la cooperació,
la prevenció, una major participació ciutadana) és
clau en la generació d’expectatives i en la valoració
subjectiva de les necessitats en relació a la “qualitat
de vida”.
Qualitat
de vida i sostenibilitat
La qualitat de vida ve determinada per tres aspectes (la qualitat ambiental,
les condicions de vida i la identitat cultural) que es mostren en els
tres extrems de la piràmide del següent gràfic.
La bona interacció entre aquests aspectes determina la sostenibilitat
del model de vida, així com la governabilitat i la cooperació,
imprescindibles per a mantenir un nivell de vida viable.
Si el model cultural de valors aposta per mantenir-se dintre d'uns
límits d'equilibri entre els tres pols (cercles verds), la seva
viabilitat està assegurada.
Arribar o superar el cercle vermell en algun dels tres extrems de la
piràmide seria apostar per un medi insostenible, unes condicions
de vida impossibles o una identitat cultural desequilibrada i ingovernable.
L’establiment d’un estàndard de
“qualitat de vida” col·lectiu implicaria un equilibri
entre els 3 pols i que les expectatives de qualitat de vida del model
cultural imperant no superessin la sostenibilitat del sistema ambiental,
no posessin en perill la cooperació, ni impedissin la participació
social en la presa de decisions i en la governabilitat.
|
