Agenda 21
Programa d'actuacions a escala mundial per fer front, en clau de sostenibilitat, als reptes del segle XXI, tant en aspectes ambientals, com econòmics i socials. El document va ser elaborat per la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament celebrada el 1992 a Rio de Janeiro. L'Agenda 21 Local suposa la concreció dels principis sostenibilistes a un àmbit territorial limitat, normalment d'abast municipal.

Ambient [o medi]
Entorn en què s'esdevé l'existència i l'activitat dels éssers vius, incloent-hi la humana. L'ús de la locució medi ambient resulta, en conseqüència, redundant.

Antròpic
Relatiu o pertanyent a l'home o a la seva acció.

Antroposfera
Envolta o capa terrestre constituïda pels humans i els seus artefactes

Auditoria ambiental [o ecoauditoria]
Avaluació sistemàtica, documentada i periòdica dels aspectes ambientals que es donen en un determinat centre, instal·lació, o àmbit territorial. Els processos d'Agenda 21 Local han popularitzat la locució com a sinònim de l'anàlisi i la diagnosi de l'estat ambiental d'un municipi, tot i que, en sentit estricte, el concepte només seria aplicable en el cas que existís un sistema de gestió ambiental previ (com ara l'EMAS, l'ISO 14001, etc.) amb relació al qual se n'avalués el funcionament.

Biodiversitat
Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa entera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.

Ciutat
Artifici d'hàbitat i relació bastit per l'espècie humana, de la qual constitueix una de les consecucions socioambientals més característiques. Els diversos models de ciutat existents són en l'actualitat reduïbles a dos tipus fonamentals: la ciutat compacta o mixta, amb una elevada concentració d'activitats i serveis (i per tant, també, de demografia), i la ciutat difusa o dispersa, amb una baixa densitat de població i un gran consum d'espai. Des d'una òptica sostenibilista el model de ciutat compacta "sense arribar a densitats excessives" resulta el més apropiat.

Complexitat
Riquesa d'estats als que pot accedir un sistema

Desenvolupament
Procés d'augment progressiu de capacitats o potencialitats d'un individu, una població o un àmbit territorial determinat. El terme "amb una llarga tradició prèvia en el món de la biologia i la medicina, sobretot en el sentit de desclosa progressiva de potencialitats genèticament programades" és actualment molt emprat per les ciències socials, en especial per l'economia, més aviat en el sentit d'adquisició de noves capacitats. Abusivament, l'economia sol assimilar-lo a creixement quantitatiu dels processos productius o, més abusivament encara, a augment dels indicadors de creixement. Per això s'ha popularitzat darrerament el concepte de desenvolupament sostenible, és a dir de desenvolupament ajustat als criteris sostenibilistes.

Diagnosi ambiental
Dictamen sobre la situació i els eventuals problemes socioambientals d'un espai determinat.

Diversitat
Paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o altres elements d'un ecosistema o d'un conjunt d'organismes.

Ecoeficiència
Eficiència productiva inspirada en l'estratègia dels sistemes naturals, que internalitzen les conseqüències dels processos (minimització de residus) i treuen el màxim partit de les fonts energètiques. L'ecoeficiència sol traduir-se en la reducció de l'impacte ambiental dels processos productius i en l'optimització del cicle de vida dels productes (reducció en l'ús de primeres matèries, optimització dels processos productius, minimització dels residus generats).

Ecologisme
Conjunt de corrents ideològics que tenen en comú la voluntat d'assolir un nou ordre social i econòmic que tingui entre els seus fonaments les consideracions ecològiques. Presenta, si més no, tres grans branques: la conservacionista o proteccionista, preocupada pel manteniment dels valors naturals; l'ambientalista, especialment interessada en les condicions de l'entorn des del punt de vista humà; i l'ecologista pròpiament dita o verda, que prefereix incidir sobre els processos econòmics i productius. L'ecologisme ha estat un dels moviments desencadenadors de la reflexió sostenibilista, que l'ha desbordat en bona mesura.

Efecte hivernacle
Retenció de calor en les capes baixes de l'atmosfera degut a l'augment de gasos d'origen antròpic (CO₂, CFC, etc.) La calor reflectida per la terra cap a l'espai veu bloquejada la seva sortida a l'exterior pels gasos hivernacle. L'augment d'aquesta retenció pot comportar canvis climàtics, pujades del nivell del mar i altres efectes secundaris.

Eficiència
Veure ecoeficiència.

Energies no renovables
Fonts d'energia d'ús limitat en el temps degut a l'esgotament dels recursos a partir de les quals s'obtenen. Destaquen els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas), així com les derivades de la fissió de l'urani (nuclear)

Energies renovables
Fonts d'energia que procedeixen del flux d'energia que rep contínuament la terra del sol o de les capes internes de la terra. La duració quasi il·limitada d'aquests processos a escala de temps humans fa que el seu subministrament no depengui d'un recurs esgotable i limitat. A més de l'energia geotrèmica i l'energia solar directe, destaquen l'energia eòlica, la del mar i la de la biomassa.

Energies alternatives
Energies renovables poc emprades actualment que representen les opcions de futur respecte a les fonts d'energia tradicionals no renovables (nuclear i combustibles fòssils)

Impacte ambiental
Modificació, favorable o desfavorable, de les característiques inicials d'un medi, generades per una determinada actuació o activitat antròpica.

Incertesa
Diversitat d'estats del món en que vivim, molts dels quals són incompatibles amb la vida i originen situacions de risc (terratrèmols, huracans, volcans, incendis, sequeres, inundacions, plagues, etc.)

Índex
Algorisme més o menys complex que respon a models matemàtics, o si més no a equacions, de tal manera que no es comporta linealment, sinó que les variacions de cada paràmetre afecten el valor final de l'índex de forma supeditada als valors d'altres paràmetres. Els índexs solen ser transversals, o sigui que integren paràmetres de natura molt diversa. [Vegeu també indicador.]

Indicador
Paràmetre més o menys vectorialitzat, o correlació entre dos o més paràmetres, pres de tal manera que forneix una informació quantitativa capaç de tenir sentit qualitatiu. Es tracta d'un element sectorial que sol respondre de manera lineal als increments o decrements dels paràmetres que l'integren. Cal distingir el concepte d'indicador del de paràmetre "poc més que una dada simple" i sobretot del d'índex [vegeu l'entrada corresponent].

Motxilla ecològica
Quantitat equivalents de materials que es mouen durant tot el cicle vital d'un producte i el servei relacionat amb el producte. És la intensitat de materials per unitat de servei. Un anell de boda porta una motxilla ecològica de 8 tones de pes; un litre de suc de taronja genera 100 kg de moviment d'aigua i terra; un diari pesa mig kilo i té una motxilla de 10 kg. La durabilitat dels materials permet augmentar l'eficiència i fer més rendible la motxilla ecològica.

Ordenació territorial
Gestió acurada de l'espai, dels recursos, dels processos productius i dels habitatges humans amb l'objectiu d'aconseguir la màxima eficiència funcional i el mínim impacte ambiental.

Petjada ecològica
Extensió territorial necessària per produir els recursos utilitzats per una població determinada i per assimilar els seus residus. S'expressa en hectàrees per càpita.

Pla d'acció local
Conjunt programàtic d'accions sociambientals, periodificades i jerarquitzades en funció de línies estratègiques i programes d'actuació, concebut a partir de la diagnosi ambiental d'un municipi. El pla d'acció constitueix el nucli operatiu de l'Agenda 21 Local.

Regressió ecològica
Procés de simplificació de les comunitats biològiques degut a processos naturals o a impactes ambientals. Suposa un pas enrera en el procés de successió ecològica, que tornarà a començar a partir de l'estadi de poca complexitat provocat per l'impacte (incendis, esllavissades, inundacions, etc.)

RSU
Residus Sòlids Urbans. Bàsicament, escombraries i residus domèstics.

Sostenibilisme
Model social i productiu basat en el consum de recursos renovables per sota de la taxa de regeneració, en el consum de recursos no renovables per sota de la taxa de substitució, en l'abocament de residus per sota de la taxa d'assimilació pel medi, en la conservació in situ de la biodiversitat a totes les escales, i en l'equitat redistributiva dels valors afegits. Té com a objectiu satisfer les necessitats del present sense comprometre les del futur.

Sostenible (desenvolupament)
Creixement en complexitat que permet satisfer les necessitats de la població de manera equitativa sense posar en perill la supervivència de les generacions futures.

Sostingut (creixement)
Model econòmic actual que prioritza la recerca i consum de nous recursos per tal de crear riquesa, que sembla ser imprescindible per solucionar els problemes ambientals i socials de la humanitat. No sembla valorar la limitació dels recursos naturals ni es preocupa per comptabilitzar les externalitats negatives ni els impactes socials i ambientals que la activitat econòmica genera. Més que en una planificació i gestió del futur es fonamenta en una elevada confiança en la sort.

Sostinguda (ciutat)
El manteniment de la ciutat és inviable sense la contínua arribada de matèries primes, aigua i energia procedents de l'entorn rural de la urb. Tampoc es pot mantenir sense desfer-se dels seus propis residus, que són exportats cap a l'exterior.

Successió ecològica
Procés d'organització temporal de les comunitats biològiques i dels ecosistemes que comporta un augment de la complexitat, de l'eficiència i de la diversitat d'espècies. Hipotèticament s'arriba a un estadi final de màxima complexitat i organització que s'anomena comunitat clímax.

Urbanisme
Ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i el territori.